Back Folcaþing ANG فولكتنغ Arabic فولكيتينج ARZ Folketing AST Folketinq Azerbaijani Фолькетынг Byelorussian Фолькетынг BE-X-OLD Folketing Czech Folketinget Danish Folketing German
| LXXII Legislatura | |
 | |
| Tipus | |
|---|---|
| Tipus | Unicameral |
| Líders | |
| President | Søren Gade, Venstre des del dia 16 de novembre de 2022 |
| Estructura | |
| Membres | 179 |
 | |
| Grups polítics | Govern (87)[1]
Suport (5)
Oposició (87)
|
| Elecció | |
| Sistema de votació | Proporcional (135) i Sainte-Laguë (40) |
| Última elecció | 1 de novembre de 2022 |
| Lloc de reunió | |
 | |
| Palau de Christiansborg, Copenhaguen | |
| Lloc web | |
| www.ft.dk | |
El Parlament de Dinamarca o Folketinget (ˈfɔlɡəˌteˀŋ), és el parlament de Dinamarca. El seu nom en danès significa literalment assemblea del poble, de folk (poble) i ting (þing) que era el nom de les antigues assemblees dels pobles germànics. La seu del Folketinget és al palau de Christiansborg, a la ciutat de Copenhaguen, que també hostatja els altres dos poders de l'estat, la cort suprema de justícia (Højesteret) i l'executiu (Statsministeriet).
El 1953 es va aprovar en referèndum una reforma que creava l'actual Folketinget. Segons la Constitució danesa el Parlament exerceix el poder legislatiu juntament amb el monarca regnant, però a la pràctica el paper del monarca es limita a signar les lleis aprovades pel Parlament dins d'un termini de 30 dies després de l'adopció.
Des de l'any 1953 el Folketinget ha estat un parlament unicameral, però del 1849 al 1953 el parlament danès, anomenat Rigsdagen durant aquest període, va tenir dues cambres, el Folketinget i el Landstinget. Ambdues cambres tenien el mateix poder, però cadascuna representava una part diferent dels votants, mentre el Folketinget representava els agricultors independents, els ciutadans educats i els comerciants, el Landstinget representava l'antiga aristocràcia.
El Folketinget és format per 179 membres elegits per un període de quatre anys. Dos d'aquests parlamentaris són elegits a les illes Fèroe i altres dos a Groenlàndia. Després de la reforma municipal del 2007 es van crear les 10 circumscripcions electorals que actualment s'utilitzen a les eleccions al parlament:
- Copenhaguen: inclou Copenhaguen i alguns municipis adjacents a la capital.
- Rodalia de Copenhaguen: inclou municipis de l'àrea metropolitana de Copenhaguen.
- Nordsjælland: inclou els municipis del nord de l'illa de Sjælland, la resta de la regió de Hovedstaden.
- Bornholm: es correspon amb el municipi de Bornholm
- Sjælland: inclou la resta de municipis de l'illa de Sjælland i les illes de Lolland, Falster i Møn.
- Fyns: inclou l'illa de Fiònia i les de Langeland, Tåsinge i Ærø.
- Sydjyllands: inclou els municipis de la regió de Syddanmark situats a la península de Jutlàndia i l'illa d'Als.
- Østjyllands: inclou els municipis de l'est de la regió de Midtjylland.
- Vestjyllands: inclou els municipis del centre i l'oest de la regió de Midtjylland.
- Nordjylland: es correspon amb la regió de Nordjylland.
Les eleccions parlamentàries són de caràcter lliure i secret, tenen dret a vot tots els ciutadans majors de 18 anys. El sistema electoral es basa en l'escrutini proporcional plurinominal per a 135 escons i en el mètode Sainte-Laguë per a 40 escons.[3]
- ↑ «Danmark får ny regering: "Det betyder ikke, vi er enige om alt"» (en danès), 13-12-2022. [Consulta: 13 desembre 2022].
- ↑ Høj, Olivia; Pabst, Mette. «Efter undren fra Løkke: Jon Stephensen forsvarer, at han beholder sit mandat», 25-08-2023. «Jon Stephensen siger, at han vil stemme med SVM-regeringen langt hen ad vejen, men han vil ikke love, at han vil stemme med regeringen hver gang.»
- ↑ Det danske valgsystem (El sistema electoral danès)[Enllaç no actiu], Indenrigs- og Sundhedsministeriet (Ministeri de l'Interior i Salut), 2010